Feia temps que hi donava voltes. L'educació d’aquest país sembla que no passa un bon moment: fer de mestre s’ha convertit en un esport d’aventura, ser uns bons pares sembla una missió impossible i els alumnes se’n surten pitjor que mai –o això sembla. És evident que alguna cosa no funciona: la mala implantació de la Logse? La poca implicació dels pares? La capacitat dels equips docents? El passotisme dels alumnes? Els canvis socials en general?... Segurament tot, res i molt més. L’educació és un concepte molt ampli, però si ens centrem en el marc escolar, educar significa acompanyar l’alumne en el desenvolupament del seu creixement global. Això vol dir que en tot procés educatiu no només són bàsics els continguts, les matèries instrumentals, sinó també una sèrie de valors com aprendre a compartir, treballar en grup, participar, valorar-se a si mateix i als altres. Per tant no només ens hem de preocupar del “què” ensenyem sinó de “com” ho fem. El creixement de cada alumne depèn