Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2006

March Lorenzo

Cim de "La punta Milano" (Dolomites) 300 m d'escalada.

Treu-te la toballola

Picineros

La piscina

>

L'hora del café

Es l’hora de dinar

Anna Cuatrecasas

El dinar

Això ja està en marxa !!!

Ara sí que et conec !!

El Dani i la Sara

La trobada

Capítol primer. El viatge

Què hem poso?

Què hem poso? Quins nervis! Tant de temps esperant i arribats al moment veig que res em combina. Toco tema rural? Tons ocres i estampats amb motius floripòndics o apreto amb la samarreta negra, que sempre llueix, i farà content al Sergi?.... O rescato la línia quadricula Lluís Jové-Miquel Serra que tantes hores de pati ens va oferir? Tot son dubtes. He arribat a sentir que la Mònica i el Jordi fa setmanes que queden a les muntanyes de Vic per fer footing. Diuen que l’ultima vegada, quan estaven fent steps, es van trobar a l’Imma i al Raimon, que tornaven del spa on s’havien trobat al Pau a la cua de la perruqueria i els van explicar que la Cecília fa dos caps de setmana que va a Balnoeteràpia. No se. Igual el millor és acceptar el pas del temps, que ens hem fet grans i fer com en David Mallafré que vindrà amb pantalons curts de pana, unes camping, la samarreta vermella de l’Arinsal, el banyador amb el plàstic blau cosit i el gorret de ganxet que varem cosir-nos a Pomar

Sendero

Ahir vaig rebre un missatger que venia de Bordils duent un paquet que feia vint anys estava esperant. En el seu interior hi havia un dels tresors més ben guardats del món. En l’embolcall s’hi podia distingir el segell lacrat dels Pellicer, ara ja en desús, però molt utilitzat per La Cúpula durant l’era Göndorff. En el seu interior hi havia La Pel·lícula del Sendero. He estat tota la nit veient-la i descollonant-me com feia temps. La pel·lícula de la Gènesis del Moviment i de la conversió de Raimon Sanosa en el seu Guia Espiritual és la peça central de la Pel·lícula “Vint anys sense tu” que estem muntant i es projectarà en rigorosa estrena mundial al Bungalow del Lure aquest cap de setmana a una hora que no s’anunciarà. Fins ara Kico

instruccions

Hola a tothom! La trobada és aquest dissabte (no localitzis a més persones Mayte, si us plau, que no hi cabem!). Ara les instruccions: 1. Els que només estan dissabte han de pagar 15 euros 2. Els que es queden a dormir han de pagar 38 euros (inclou: dinar i sopar del dissabte, dormir, esmorzar del diumenge). 3. Hem de pagar abans de dinar. I s'ha de pagar de cop, així que L'Oriol Sanz i jo estarem de 12 a 13 a la caseta del golf, en una terrassa prenent-nos una cerveseta, esperant-vos . Heu de passar i pagar a l'Oriol (porteu monedetes si us plau). 4. La web d'on anem és aquesta: * http://www.maspages.com/ * si cliqueu allotjament podeu imprimir un plànol de com arribar-hi 5. Hora d'arribada.... Podem quedar entre quarts de dotze i les dotze.... Si algú vol arribar abans no hi ha problema 6. Es marxa després d'esmorzar...els que es quedin a dormir, eh! 7. No s'ha de portar sac de dormir, ni tovalloles ni res de res. Estem allotjats en uns min

EI NOSTRE TÒTEM

Ei companys/anyes, ja falta menys, quins nervis!!! Jo ja he fet l´exàmen escrit d´alemany, dijous l´oral i apa! ja estarà. Però no voldria aborrir-vos amb les meves peripècies académiques, sinò reflexionar sobre quin ha estat, al meu parer, el nostre tòtem, la nostra senya d´identitat durant els darrers 20 anys, és a dir, mentre no ens hem vist en comú. Ha estat el mòbil? No, perqué el cel·lular - crec que és així - és un invent força recent, no de quan teníem 17-18 fins a 25 anys... Ha estat el PC, Mac o Amstrad? No, perqué ja existien abans de nosaltres acabar 8é de bàsica i sí són els elements totémics dels nostres germans grans...Així doncs, què ens queda que ens uneixi, que haguem tengut tot a les nostres mans - bé, jo molt recentment, però aquesta és una altra història -, que haguem venerat com un fill - i mai més ben dit - i que ens hagi fet sofrir més que cap altra cosa de les que he dites abans ( Pc o mòbil ) ? Doncs sí senyor, el Predictor. Nins i nines, no m´hauríeu de dir